25A

Divendres 25 Abril
17.30 hores
Can Negre, Sant Joan Despí

"Humanisme del segle XXI. L'educació per aconseguir una democràcia plena"
La utilitat de l'inútil, Nuccio Ordine
Repartidor de semillas: Joan Manuel Del Pozo


Fil conductor: 
“El més útil és l’inútil. Però experimentar l’inútil és la cosa més difícil per a l’home d’avui. Aquí l’útil és entès com allò que pot ser aplicat d’una manera pràctica i immediata a objectius tècnics, com allò que produeix algun efecte i com allò amb què puc economitzar i produir. Hom ha de veure l’útil en el sentit del curatiu, és a dir, com allò que mena l’ésser humà a si mateix”.

Fragment Fragment de “La utilitat de l’inútil. Manifest”. De Nuccio Ordine. Ed. Quaderns Crema. 2013. (En castellà Ed. Acantilado).

La boragine en la què enguany ens trobem en el segle XXI ens situa davant un escenari desenfocat de manera constant. Com aquell a qui no li corregeixen les ulleres a través de les quals mirar la realitat, la immediatesa, la imperiosa necessitat de generar, crear, produir i dessar comptes dels resultats obtinguts distorsionen constantment la nostra interpretació d’allò que vivim, patim, gaudim i païm dia rera dia.

Forum Crea vol en aquesta ocasió aturar-se davant l’obvi, lo transparent, quelcom necessari però sovint invisible a la nostra mirada de ciutadà modern. Aprehendre ésdevé l’assimilació d’una idea o coneixement de manera completa, de manera comprensiva, generant reflexió i assumpció de criteri. Forum Crea vol parlar de l’aprehentatge, del valor de la pedagogia, del plaer d’adquirir coneixement, de la curiositat actualment vetada i cohibida de l’ésser humà. 

En aquesta ocasió, els fils que ens sostenen són els de La utilitat de l’inútil. Un manifest -perquè té voluntat de promoure militància- que fa un recorregut per la història literària i del pensament humà entorn a la importància de tot allò que no és necessàriament productiu, objectivable, bescanviable econòmicament en els termes que tots coneixem. En paraules de l’autor: “Si deixem morir el gratuït, si renunciem a la força generadora de l’inútil, si només escoltem el mortífer cant de sirenes que ens impel·leix a perseguir el benefici, tan sols serem capaços de formar una col·lectivitat malalta i sense memòria que, extraviada, acabarà per perdre el sentit de si mateixa i de la vida. I aleshores, quan
la desertificació de l’esperit ens hagi ja assecat, serà realment difícil imaginar que l’ignorant homo sapiens pugui exercir encara un paper en la tasca de fer més humana la humanitat”.

A partir d’aquí plantegem una mirada vers la part que ens correspon a nosaltres com a individus i com a societat, respecte a les iniciatives realitzables que ja hi son, que hi poden ser en un ecosistema  en el que les expectatives de lo que pot fer-se no es descarreguen (o no únicament) en l’actuació pública. 

Amb aquest rerefons, hi participaran persones amb experiències en el “qué podem fer nosaltres mateixos, entre nosaltres” per construir estructures sòlides on el coneixement i la recerca del coneixement ragin per si mateixes, per compartir-lo, per ser millors per cadascun i pels altres. Com deia George Steiner: “Per assolir el nostre millor jo”.